Utilitzem cookies per assegurar que donem la millor experiència a l’usuari en el nostre lloc web. Si continua utilitzant aquest lloc asumirem que està d’acord.
0%
0%
Va nàixer el dia 1 de Novembre de 1857, fill del pagès José Meneu. De jove el seu ofici va ser pastor i desprès se’n va anar a Madrid, on va treballar en una impremta. En la universitat va ser condeixeble de Unamuno. Se va doctorar en Filosofia i lletres, en 1887. El 1909 es va incorporar a la docència a la Universitat de Salamanca. Anys més tard, el 1922 cessava com a catedràtic d’hebreu a Salamanca i es traslladava a la Universitat de Granada, on va prendre possessió de la Càtedra d’àrab.
En Madrid va conèixer a la seua dona, Donya Maria, Comtessa de Vergara. S’estableix amb la noblesa de la cort i va viure a Betxí llargues temporades.
A Salamanca va fundar una Associació de bugadera i va ensenyar àrab a un dels seus barris. Havia estat catedràtic durant 20 anys, 11 mesos i 10 dies. Ja jubilat, van minvar les seves facultats mentals i va morir el dia 29 de juliol de 1934.
Meneu i Meneu, Pasqual. Betxí (Castelló), 01-06-1857 – 29-07-1934. Arabista, hebraista, filòleg.
Fill d’un agrimensor castellonenc, Pascual Menéu va alternar els seus primers estudis a Castelló amb el seu treball en una farmàcia. Va estudiar Filosofia i Lletres a Madrid, on va ser deixeble del arabista Francisco Codera i Zaidín, i es va doctorar en 1887. Entre 1882 i 1885 va col·laborar activament amb el seu mestre i amb Julián Ribera en l’edició de la Biblioteca Arabico-Hispana, voluminosa col·lecció d’obres àrabs relacionades amb la història del Andalus.
Menéu va fer la tasca de tipògraf amb els caràcters aràbics i de corrector, treball en el qual, dirà, “vaig perdre la flor de la meua joventut, per a guanyar un mal menjar, per abnegació i altruisme a favor de tots i de les lletres aràbigues, la qual cosa va espentar i va afavorir l’escola de Codera i la seua biblioteca aràbiga”. Francisco Antón i Casaseca, periodista, va dir d’ell que era “home viscut, corregut i infantil”, dotat de gran “sentit comú i pràctic”.
En la primavera de 1888 va marxar a Tànger a muntar la impremta àrab dels pares franciscans, i va travar amistat amb l’arabista pare José Lerchundi.
Segons es reflecteix en la correspondencia conservada, va tractar de localitzar manuscrits àrabs relatius a la història de la Península, per a això va travar relació amb llibreters jueus. Va projectar un viatge a Fes que, sembla, no va realitzar finalment. Va retornar a Madrid a fins de 1889, on es va encarregar de la regència de la impremta del Ministeri de Gràcia i Justícia. En carta al pare Lerchundi del 5 de desembre de 1891, conservada en l’Arxiu de la Missió Catòlica de Tànger, va reconéixer fer classes d’àrab en el Centre de l’Exèrcit.
En 1895 no va poder opositar a una Càtedra d’Hebreu en la Universitat de Sevilla per malaltia. Va ser nomenat catedràtic d’Hebreu en la Universitat de Salamanca el 25 d’octubre de 1908. La seua relació amb Unamuno, rector de la Universitat a la seua arribada a aquesta ciutat, va començar des d’època anterior.
Dibuix sobre paper; 86 x 112. Llapis negre. Paper. – Retrat de Pasqual Meneu, per Miguel d’Unamuno. Fotocòpia – Bona conservació.
Miguel de Unamuno. De Agence de presse Meurisse – Bibliothèque nationale de France, Dominio público.
En vespres de l’obtenció de la Càtedra de Salamanca, es va reprendre la correspondència que es va prolongar fins al final de la seua vida. La vacant d’una Càtedra de Llengua Àrab a Salamanca li va portar a reivindicar-la i finalment es va fer càrrec d’ella el 13 de febrer de 1910. L’amistat amb Unamuno li va portar a realitzar diversos viatges amb ell en la Setmana Santa de 1911 (Zamora, *Benavente, Monestir de Moreruela) i en la de 1914, a l’Abadia de Silos.
Retrat de grup. Miguel d’Unamuno, Ramero de Pinedo i Pascual Meneu assentats en cadires en claustre de Monestir de Silos
Va viatjar al Marroc en altres diverses ocasions. Al maig de 1911 se li va concedir una beca per a perfeccionar estudis d’àrab, marxant aqueix estiu a Tànger amb tres joves alumnes seus de Salamanca. Al març de 1924 va viatjar a Tetuan i Tànger en missió d’estudi.
Va sol·licitar traslladar-se a una càtedra vacant d’Hebreu en la Universitat Central, que finalment no va aconseguir. Al juliol de 1922 va permutar la seua Càtedra d’Àrab de Salamanca amb la de Maximiliano Alarcón i Santón en la Universitat de Granada, ciutat que va considerar “potser la més semítica d’Espanya” en carta al rector granadí Fermín Garrido i en la qual es va assentar fins a la seua jubilació. En ella va instal·lar una Acadèmia gratuïta i lliure de dialectes semítics i berbers.
Va publicar nombrosos articles en revistes i periòdics com L’Herald de Castelló, el Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, Arts i Lletres (Castelló) o L’Avançament de Salamanca.
Obres de: “Moros cèlebres d’Onda”, en l’Arxiu (Dénia), t. II, quad. VIII (febrer de 1888), pàgs. 175-186; “Betx´, els seus orígens moros i la seua església cristiana”, en l’Arxiu (Castelló) (1888); “Influència de la llengua espanyola en l’àrab del Marroc”, en Revista d’Aragó (Saragossa), VI (1905); Els estudis *semíticos i la seua reorganització a Espanya. Discurs llegit en la inauguració del curs acadèmic de 1916 a 1917, Salamanca, 1916; Etimologia, biblioteques hebrees de l’Antic Testament. Discurs llegit en la solemne obertura del curs acadèmic de 1926-1927 en la Universitat de Granada, Madrid, Tallers Voluntat, 1926.
Bibl.: B. López García, “Correspondència de Julián Ribera a Pascual *Menéu: una amistat en una etapa decisiva de l’arabisme (1899-1904)”, en Homenatge a María Jesús Rubiera Mata, en Sharq al-Andalus. Estudis Àrabs, 10-11 (1993- 1994), pàgs. 499-526; L. Robles, “El arabista castellonenc, Pascual Menéu, amic d’Unamuno (cartes inèdites)”, en Butlletí de la Societat Castellonenca de Cultura, t. LXX, quad. II (abril-juny de 1994), pàgs. 197-240.
Autor: Bernabé López Garcia
Desplaça els documents per a la vissió completa
Utilitzem cookies per assegurar que donem la millor experiència a l’usuari en el nostre lloc web. Si continua utilitzant aquest lloc asumirem que està d’acord.