Utilitzem cookies per assegurar que donem la millor experiència a l’usuari en el nostre lloc web. Si continua utilitzant aquest lloc asumirem que està d’acord.
0%
0%
Isabel Mollar Nebot va nàixer el 30 de juny de 1929. Filla de José Mollar Ferrandis i d’Isabel Nebot Balaguer. Van arribar a ser cinc germans, però es va quedar filla única.
Als 18 anys se’n va anar a Madrid a estudiar un curs d’Instructora Nacional d’Educació física. Allí va aprendre tot tipus d’esports: natació, voleibol, handbol, bàsquet, futbol, gimnàstica, etc…
Durant aquest període també es va iniciar en el teatre. Aquestes dues activitats la van marcar per sempre.
Per a ella va ser una època inoblidable, va fer front a una societat en la qual la dona simplement exercia com a mestressa de casa.
Al tornar de Madrid començà a treballar de mestra d’Educació Física a l’Escola Publica de Betxí. En aquest període va formar els equips de bàsquet i handbol femení que anaven a competir a Castelló.
Als 25 anys, el 22 de febrer de 1955 es va casar amb José Franch Montoliu i fruit del matrimoni van nàixer un fill i quatre filles. Va dedicar gran part del seu temps a casa i cuidar de la família.
Al voltant de l’any 1968 col·labora en la recuperació del “Ball del Barril” que ella ballava quan era joveneta. Van documentar els passos, música, lletra e indumentària a partir de fonts orals de la gent gran del poble. En Betxí es va crear en 1983 l’Associació d’Ames de Casa i Isabel va formar part de la primera junta. En aquesta Associació es va dedicar especialment a dues activitats: el teatre i la gimnàstica.
En 1989 és creà el grup de teatre, format per 12 dones, que ella dirigia i al mateix temps era actriu.
Interpretaven sainets en Valencià i van dur el teatre a diversos pobles de la província. La primera obra que van representar va ser ¨la manta¨.
En un altra activitat cultural que va participar al llarg de la seua vida va ser en la coral de Betxí, fundada l’any 1976 a la que s’incorporà uns anys després.
Isabel ha rebut nombroses mostres d’agraïment i reconeixement. Les alumnes de la gimnàstica li van fer una festa quan va dir que s’ho deixava. El teatre i la coral també li van fer homenatge entregant-li un ram de flors. En 2008 la Societat Vicent i Martí la van nomenar Betxinenca de l’any 2007. En març de 2016 li van otorgar el premi ¨Clara Campoamor¨, però no el va rebre personalment perquè estava malalta.
En la mesura de les seus possibilitats va contribuir a fomentar la igualtat entre homens i dones en el municipi de Betxí.
Aquests premis reconeixien el seu treball com a dona emprenedora, per les nombroses tasques i diversos àmbits socioculturals en què va participar al llarg de la seu vida.
Va morir el 19 de març de 2016.
També va sorgir la idea de formar un grup de gimnàstica per a dones en el què ella era la monitora. L’any 2003 aquest grup va passar a formar part de l’Associació de la Tercera Edat i Isabel va seguir sent l’encarregada de dirigir el grup.
Utilitzem cookies per assegurar que donem la millor experiència a l’usuari en el nostre lloc web. Si continua utilitzant aquest lloc asumirem que està d’acord.