Alfredo Piquer Franch va nàixer a Betxí el dia 29 de desembre de 1.927, fill d’una família de llauradors, son pare era Benjamin Piquer Franch, encara que tot el món el coneixia com Alfredo, sa mare Isabel Franch Ferrandis i tenia quatre germanes, Isabel, Carmen, Rosario i Amparo. 

De menut ja despuntava per la seua intel·ligència i les seues diverses ocurrències. La seua infància va ser interrompuda per la Guerra civil. Don Alfonso Franch Miras, advocat i catedràtic, però sobretot amic de la família i el seu padrí de Pila, veient les seues qualitats va aconsellar els pares que l’enviaren a estudiar. 

Però ell sempre afirmava que a l’institut Francesc Ribalta de Castelló va patir llargues nits d’enyorança i tristesa, sempre que podia s’escapava al capdamunt de l’edifici per albirar de lluny la muntanyeta de Sant Antoni, trobava a faltar el seu poble i la seua família.

Els estudis no anaven amb ell, no suportava la disciplina, li agradava esbrinar les coses al seu aire, sense reglaments, horaris, ni plans d’estudis, tot i que sempre va ser un bon lector. Podríem dir que va ser un home fet a si mateix, autodidacta i curiós.

També el podríem definir com un home atrevit, arriscat, emprenedor, visionari i amb uns ideals i valors molt interioritzats i indestructibles, un home crític amb els poders establerts, tot ho posava en dubte i no li preocupava en excés el que podien dir d’ell.

Una de les seues grans aficions era l’aviació, tant era així, que se’n va anar voluntari a fer la mili a la base militar de San Javier per complir el desig de poder volar. La intenció d’aprendre a volar va quedar-­‐se amb ell, però no tenia mitjos per aconseguir-­‐ho, anys després, ja de més gran va aconseguir pilotar una avioneta i també es va treure el carnet de pilot d’helicòpter, el seu caràcter atrevit i aventurer no tenia límits.

Es va casar amb Amèlia Gumbau Franch, una dona a qui Alfredo no deixava mai de lloar, sempre la posava en valor davant els fills, referint-­‐se a ella com una meravellosa persona, junts van formar una família molt nombrosa, van tenir 9 fills, això l’impulsa a buscar noves activitats per mantenir-­‐la. 

En un principi es dedicà al camp, després deixà el camp per muntar una granja, però el seu caràcter emprenedor el va portar, junt al seu amic Ramón Cardona, persona molt intel·ligent, amb molta capacitat i amb experiència en les arts gràfiques, a emprendre un negoci junts, així va nàixer el 18 de juny de 1973 Cartonajes La Plana. 

Malauradament tota la il·lusió dels dos amics, tots els maldecaps i patiments es veuen truncats per la mort de Ramón Cardona, el cofundador de l’empresa, uns mesos després d’haver encetat el projecte empresarial. Alfredo va patir molt, era un amic, un germà per a ell, en paraules del propi Alfredo “La persona més bona que mai havia conegut”, però el seu lema era “Tirar endavant” Al principi van ser uns anys molt durs, el camí no va estar lliure d’entrebancs, fins i tot anys després, a punt de jubilar-­‐se, va patir la mort del seu fill major, en qui ell confiava plenament, però era un home tenaç, valent, capaç d’aixecar-­‐se a cada caiguda. 

Alfredo no ha sigut un empresari qualsevol, era un home proper, humil, amb una forta personalitat que no el feia defallir davant les múltiples adversitats, però sobretot ha sigut una persona molt entranyable amb les relacions amb els treballadors, molt humà i en el món empresarial ha sabut guiar-­‐se per principis ètics i honests i donar feina a molta gent del poble. 

Actualment l’empresa ja ha complit 50 anys, ha crescut molt i ha obert sedes en altres llocs del país, donant feina a més de 700 treballadors. 

Podem dir que Alfredo Piquer pot descansar tranquil, va morir el 25 de maig de 2.001 als 73 anys, les seues restes descansen en Pau junt a les de la seua estimada esposa en aquest cementeri. .